La web 2.0 està molt introduïda al món de l'educació. L'anàlisi i propostes següents es centren en les xarxes socials, concretament en Facebook.
Primer de tot cal aclarir el per què d'aquesta el·lecció. El motiu és la quantitat de gent que utilitza aquesta pàgina, la quantitat de temps que hi passen i l'ús, de vegades poc conscient, que se'n fa.
Facebook és una xarxa social on es poden compartir idees, imatges, vídeos, enllaços a altres pàgines, mantenir converses amb amics, retrobar-ne alguns amb qui havies perdut el contatce o fins i tot fer-ne de nous.
Tot això pot ser molt útil orientat al treball escolar.
Mitjançant una eina que permet fer grups tancats de gent, se'n poden crear per a agrupar tots els alumnes d'una classe, un curs, un cicle o fins i tot d'una escola.
Partint d'aquí, per començar, tindríem la possibilitat de fer una mena de revista escolar. Aquest concepte de una revista periòdica escolar introduïda per Freinet ha arribat fins al dia d'avui pràcticament de manera exacta, però avui en dia disposem de molts més recursos que els que es tenien en el moment de la seva creació. Ara ja no cal que ens esperem un mes (per exemple) per a donar a conèixer a la resta de l'escola les activitats interessants que va fent cada curs o cada classe. Gràcies al mur de cada grup, tots els alumnes poden saber què està passant en cada moment a la seva escola.
Una eina que pot complementar aquesta revista són els àlbums de fotos que es poden crear, de manera que totes les imatges que es pengen a la pàgina poden estar perfectament organitzades.
Un apartat d'enllaços i un de vídeos és suficient per a organitzar aquests elements, ja que es guarden per ordre cronològic. A més, cada un dels elements esmentats es poden publicar al mur amb un petit comentari que n'expliqui el contingut.
Un altre ús possible consistiria a crear debats interns entre petits grups, ja fos dins de cada classe o el propi grup-classe. Per a fer això de manera eficaç, ràpida i sense saturar el mur, tan sols cal enviar un missatge privat, una eina mitjançant la qual podem enviar missatges a un nombre determinat de persones: cadascuna d'elles podrà contestar a aquest missatge i veure les respostes dels altres, però ningú que no hagi sigut especificat com a destinatari no podrà veure res d'aquesta conversa.
Per a garantir un bon ús d'aquests grups, el professor o professora sempre constaria com a destinatar-hi. Per exemple, podria ser el mateix professor qui iniciés el fil de discussió, de manera que també seria ell qui formés els grups de treball.
Aquestes són algunes de les aplicacions que se li poden donar a la xarxa social Facebook com a medi.
Però també hi ha un altre tema, potser més important, per a l'àmbit de l'educació en referència a Facebook i per extensió a tot el que engloba la web 2.0.
Es tracta del tractament de la informació que nosaltres mateixos hi introduïm. És inevitable que els alumnes tard o d'hora acabin accedint a alguna xarxa social o a un simple blog, mitjançant els quals transmeten informació, com hem dit al principi, de manera poc conscient.
Aquesta educació que pretendríem transmetre en aquest aspecte seria precisament la conscienciació de què comporta penjar informació a la xarxa.
Gràcies a aquesta mena de revista escolar via Facebook es pot mostrar quin abast té la informació que hi ha, com qualsevol dels alumnes pot veure tot el material penjat i per tant, en els seus comptes privats, com tothom qui tinguin com a amistat pot veure què fan en cada moment.
L'últim pas seria ensenyar a configurar la privacitat a les nostres pàgines i perfils personals, i a la vegada fer una valoració de què és acceptable que estigui a internet i què no és aconsellable que hi estigui.
Aquestes activitats estarien orientades a cicle superior de primària com a molt d'hora, en cap cas a alumnes massa petits com per a haver tingut curiositat per l'eina per si sols.
Els comptes dels alumnes haurien de ser supervisats pels pares de cada alumne, de manera que no només podran controlar l'ús que en fa el seu fill, sinó que a més afavoreix a la implicació del pare en l'educació del nen, i el seguiment del seu progrés.Joan Morera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario